Читать книгу Nunc dimittis. Estudis dedicats al professor Antoni Ferrando онлайн

142 страница из 211

Sembla com si Saussure o Bally i Sechehaye haguessin arribat a la mateixa conclusió que Dante quan en el pas del segle XIII al XIV proposava distingir entre «volgare illustre» i «idiomes naturals» (langue i parole) i, a més, definia aquell com el producte d’una necessitat racional: comparava la langue a una «pantera» que no pot trobar-se en «els boscos i els prats d’Itàlia», és a dir, que no es pot trobar, perquè no hi és, en la realitat immediatament observable de la parole, sinó que ha de buscar-se amb mètodes més racionals:

Després d’haver batut els boscos i els prats d’Itàlia sense haver trobat la pantera que empaitem, haurem de seguir-li el rastre amb mètodes més racionals si volem encalçar-la i ser prou hàbils per fer caure a les xarxes ben nuades del nostre enginy aquesta fera que flairem per tot arreu però que no veiem enlloc (Dante Alighieri 1995: 105).

Els «mètodes més racionals» de què parla Dante expliciten fins a quin punt era conscient que la llengua era un artefacte producte d’una «invenció». Aquesta idea també és explícita en el Cours: «Altres ciències operen amb objectes prèviament donats i que es poden considerar des de diferents punts de vista; en el nostre camp no hi ha res que s’hi assembli [...] En lloc que l’objecte precedeixi el punt de vista, diríem que és el punt de vista el qui crea l’objecte...» (CLG 1990: 46).