Читать книгу Les marques ONGD. Del relat de la culpa al relat del consum i la redempció онлайн

44 страница из 63

Ara, hi podríem afegir la caiguda del mur de Berlín (1989), que assenyalà una nova fita en l’expansió del capitalisme, i l’avanç cap a l’anomenat capitalisme de l’endeutament i el risc, denominació que ens sembla més adient que d’altres que s’han proposat, com ara capitalisme de ficció o capitalisme virtual. Des dels anys noranta, el nou capitalisme havia somiat insistentment en un creixement continu i il·limitat basat en el crèdit fàcil i barat (Napoleoni, 2010). Tanmateix, la fallida de Lehman Brothers al setembre de 2008 provocà el despertar més brusc i violent que es podia imaginar.

Com s’ha escrit repetidament, els dos trets fonamentals del postmodernisme han estat l’abolició de la distància crítica i la desaparició de les il·lusions alternatives, amb el seu corol·lari: el capitalisme com a única opció política, econòmica i cultural dels nostres dies (Anderson, 2000).

Així doncs, la marca postmoderna s’hauria d’entendre com una de les múltiples manifestacions d’aquesta lògica dominant des dels anys vuitanta. Tenint en compte, a més, que les marques han traspassat allò que és purament comercial o empresarial, i han esdevingut mecanismes per a la transmissió de sentit.