Читать книгу Les marques ONGD. Del relat de la culpa al relat del consum i la redempció онлайн

45 страница из 63

La triple naturalesa de la marca (Semprini, 2006) ens permet diferenciar entre la naturalesa semiòtica, és a dir, la capacitat per a elaborar i transmetre significats; la naturalesa relacional, això és, la capacitat per a relacionar-se tant amb els seguidors com amb les marques de la competència, i la naturalesa evolutiva, que fa referència al caràcter dinàmic i mutable de les marques. Reconéixer i afirmar aquesta triple naturalesa suposa un desplaçament de l’angle d’observació: la marca deixa de ser una categoria exclusiva de la teoria econòmica i del màrqueting, i s’apropa a les ciències socials. Se situa entre una dimensió econòmica i una dimensió sociocultural i simbòlica. Que és tot just allò que volem repensar en aquestes pàgines.

L’extraordinari desenvolupament de les marques al llarg de les darreres dècades ha seguit un procés que pot sintetitzar-se en cinc punts:

1. Multiplicació de les marques i saturació progressiva dels mercats. L’expansió contínua de les marques en la societat occidental respon a la diversificació i multiplicació de l’oferta de productes, de béns i de serveis. A manera d’exemple, podríem dir que una persona de l’Edat Mitjana disposava d’un centenar de productes; avui en dia, un hipermercat n’ofereix, tirant curt, cinquanta mil. En bona part, aquesta multiplicació de l’oferta obeeix les exigències de la competència que empenta les empreses a una recerca incessant de noves propostes per tal de persuadir els consumidors.