Читать книгу Les marques ONGD. Del relat de la culpa al relat del consum i la redempció онлайн

55 страница из 63

La col·laboració Benetton-Toscani començà l’any 1983 i es perllongà fins a l’abril del 2000. Els anuncis foren sempre diferents i discutibles. Tanmateix, fou a partir de les campanyes de 1991 i 1992 que encengueren obertament la polèmica amb els anuncis d’un malalt de sida, del soldat amb un fèmur a la mà, de l’home assassinat per la màfia o del vaixell farcit d’emigrants. Aquelles campanyes constituïren l’anomenat Cicle de la mort. Benetton hi proposava imatges del món real per a la reflexió, s’atorgava la capacitat i el dret de proposar temes per al debat social des de l’enunciació publicitària. Se situava, per tant, en la frontera entre la publicitat i la informació. És per això, segurament, que fou criticada tant pels uns –els publicistes– com pels altres

–els periodistes.

Formalment les campanyes es reconeixien per:

– L’absència d’un missatge lingüístic explícit, és a dir, per la primacia del registre visual sobre el registre verbal. De manera que podríem parlar d’un dir no lingüístic.