Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

17 страница из 115

La poesia no té un nucli dur, transferible, que es pugui llegir sempre i arreu. Llegint hem de ser capaços de percebre la distància «original» que és inscrita dins d’un text. Una obra no és un dipòsit de valors tradicionals ni un reflex fidel d’una època llunyana on ja no podem accedir. L’autor ha creat una separació entre la vida i la imatge i ha inscrit, així, la seva particular versió dels fets de la història. Però a través de la disconformitat del gest poètic se’ns revela, tanmateix, la imatge d’un món. Aquest món literari no és la còpia de cap món real, sinó el seu relleu en negatiu: una obra literària ens dóna la relació d’un autor envers unes circumstàncies donades. Llegint, sempre cal preguntar què combat un autor, contra què lluita, i alhora cal també esbrinar quines són aquelles conviccions de les quals l’autor no es pot desempallegar, que l’han embruixat i que el fan un testimoni sospitós, no del tot fidedigne. El que ha quedat capturat en un llibre és la reacció d’un autor davant tot allò que l’envolta; és la resposta a les provocacions de l’entorn, no pas la fotografia plàcida del que hi va haver.