Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

22 страница из 115

Però fins i tot quan ens movem pels paratges més fascinants i sorprenents, és fàcil trobar-se en uns camins massa fressats, que no hem escollit, que ja ens hem trobat fets. Àvids de paisatges desconeguts, encomanem als escriptors la missió que bé podria fer qualsevol guia turístic: descriu-nos el que hi ha, fes-nos familiars els costums i prepara el nostre paladar per als menjars exòtics. El segle XIX va portar a Europa els jardins zoològics. Rilke escriu el seu poema «La pantera» per fer palesa l’angoixa d’un animal que ja no pot veure res més que els barrots. Mercè Rodoreda pobla la seva novel·la més llegida, La plaça del Diamant, amb coloms, i converteix la protagonista que en realitat es diu Natàlia en una noia amb el sobrenom de Colometa. En el relat hi falta ben poc perquè aquesta jove deixi d’existir com a individu i es converteixi en l’exemplar d’una espècie en via d’extinció.

Els zoològics són els museus d’una derrota, d’una definitiva marginació. Han sorgit a Europa en el moment en què els animals ja no feien cap falta a l’home, quan no eren ni carn ni cuir ni força motriu, sinó un mer adorn. La natura avui també sembla existir només en els documentals que es fan a la tarda a la televisió, uns paradisos tancats i perfectes, aïllats de tota influència humana, reserves virtuals que preserven el que no som capaços de preservar. Una mena d’excusa, de falsa consolació que el paradís, tanmateix, existeix.