Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

19 страница из 115

La grandesa inqüestionable d’una personalitat literària ha inundat els discursos dels crítics. La metonímia, tan simple com si fos extreta d’un manual de retòrica, preval. Existeix una certa consciència que per aquest camí els compositors genials s’acaben convertint en bombons de xocolata, però no ens enganyem, el dolç record de Salzburg no es ven pas gràcies a la perruca blanca impresa en un cercle de cellofana vermella. La biografia hagiogràfica i el marxandatge són un reclam efectiu per omplir els carrers de qualsevol ciutat, però perquè això passi cal que els nens de tot el món memoritzin les composicions, i que els músics experts i els savis teòrics estiguin disposats a dedicar la vida sencera a l’estudi d’un feix de paper omplert de gargots de tinta.

Decidides a copiar la Forma que assegura la grandesa, les cultures menors s’han fixat en la característica equivocada. Construeixen pedestals a les places de les seves ciutats, però no s’adonen que els prohoms s’hi sostindran drets gràcies a una tautologia si no són capaces d’encoratjar les ments brillants i apassionades perquè es dediquin a cultivar el llegat.