Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

18 страница из 115

Els ideòlegs veuen la nació com un bloc sòlid que descansa sobre la unió i la pertinença incondicional. Per il·lustrar la força d’aquesta tendència unificadora n’hi ha prou amb una petita frase, amagada entre gairebé quatre-centes pàgines de Ferdydurke, que resulta inesborrable, un cop hagi penetrat al cervell: «Estimem Juliusz Słowacki i admirem les seves poesies, perquè era un gran poeta». Els poetes introdueixen a la bombolla tancada d’una llengua el dubte, la corrosiva desconfiança –i com amb aquestes incerteses provoquen canvis i lluiten per fer canviar la vida que viuen.ssss1

La poesia es rebel·la constantment contra la tautologia de veure’s convertida en un discurs repetitiu sobre el gran poeta que era el gran poeta perquè era un gran poeta. L’ombra del catedràtic d’institut que repeteix, any rere any, les lliçons apreses i programades per a cada dia concret, plana damunt de cada frase dedicada a una obra literària. ¿És possible escriure el text d’una solapa de sis línies exactes sense esmentar els premis literaris de pes i les traduccions a «nombroses» llengües? La meva primera traducció al català va lluir una cinta vermella que abraçava cada exemplar com si realment haguéssim de proclamar un vencedor: «El millor escriptor eslovè», aclaria el rètol als possibles compradors. En aquest cas concret, la tautologia polonesa va quedar superada, literalment, amb un superlatiu; en lloc del gran escriptor venerat sobre el qual ironitzava Gombrowicz, els lectors esperen avui trobar enganxada al front d’un autor l’etiqueta que el proclami com el millor de tots.