Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

20 страница из 115

El nom de l’escriptor com a topos, sotmès a la veneració iconogràfica, té un altre gran avantatge: permet anul·lar tota lectura històrica. I això resulta molt còmode, sobretot en les petites nacions, plenes de ferides pels cops rebuts i sempre indecises. Cal tenir valor per desenterrar la memòria, la qual cosa no perdona haver de definir de passada la pròpia posició ideològica. En canvi, les llistes de premis i altres proves materials permeten mantenir la neutralitat i l’objectivitat; són el baluard segur darrere el qual s’amaga el pàl·lid professor de Gombrowicz.

«No es pot descartar que si no sabessin que Chopin era un geni i que el pianista també és genial escoltarien aquesta música amb menys fervor», diu el burleta polonès. És un fet inevitable: l’experiència estètica és intransferible, i per això, davant d’una obra d’art, trobarem dues reaccions diferents. El fervor té dues vessants: l’una és l’exaltació col·lectiva davant d’un personatge mitificat, l’altra és l’impenetrable rostre d’un místic que és capaç de veure el que no veu ningú altre. La política cultural necessita bàsicament els aplaudiments, i els amants de l’art en tenen prou amb una il·luminació inefable. El crític és aquella figura odiosa que parla sobre les coses que als uns els sobren i als altres els resulten supèrflues.