Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

26 страница из 115

Tornem, però, a la parella de Lolita i Humbert: qui vencerà en aquest duel desigual? Lolita, evidentment, no serveix d’entreteniment com una novel·la de gènere. És escrita precisament en contra de les convencions de la narrativa pornogràfica que tenen un únic objectiu: la trama rígida i els llocs comuns en la narrativa de consum asseguren el plaer de la identificació i eviten tota reflexió. La novel·la de Nabokov és una paròdia del happy end americà. Què passa quan dos s’estimen? Nabokov desconstrueix els elements d’una relació, els desmitifica. No ens podem identificar amb els seus protagonistes; hem d’analitzar el desig i els instints, adonar-nos de les promeses fracassades. L’autor ens obliga a mantenir la distància amb el seu relat.

El viatge de la parella per l’ample país sense fronteres fa estremir pel buit absolut d’un nouvingut que no té lligams de cap mena. El cotxe amb la seva mobilitat incessant és l’única casa possible. La nena òrfena i l’home que ha enviudat dues vegades estan tancats dins d’una capsa metàl·lica que es projecta d’un costat a l’altre com en un pinball, com en una màquina del milió. Cal tornar a construir tots els llaços, aquesta és la solitud de l’emigrant. Per això no es pot reduir el llenguatge només a la comunicació.