Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

31 страница из 115

Les cultures dominants no es volen pas veure en aquest mirall que fa sortir les veritats reprimides amb el plebiscit diari. La Unheimlichkeit de la qual parla Freud, el malestar de la cultura, té molt a veure amb Walter Benjamin i la seva constatació que no hi ha cap document de la cultura que no sigui alhora un document de la barbàrie.

Per això, també, triomfen al mercat global els retrats d’una Barcelona descafeïnada, escrits bàsicament en espanyol. Aquests tòpics ofereixen un model universalment acceptable. La literatura criolla nega –sistemàticament– la violència que implica la colonització. Per això, qualsevol intent d’oferir una visió alternativa implica haver de canviar les regles del joc i obrir les ferides mal cicatritzades no només en la cultura de la qual prové l’obra, sinó també en els països receptors. Per contrarestar les respostes fàcils als dubtes identitaris, convé recordar un poeta que es va atrevir a fer exactament allò que fa més mal: donar forma a la ferida, verbalitzar el trauma, crear una figura literària inesborrable que manifesta la impotència i la frustració. Però l’autèntica força és aquesta, la capacitat de dir i afrontar els desavantatges, no pas els miralls que sostenen una realitat fictícia.