Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

35 страница из 115

I així acabem de constatar la primera gran diferència amb Goethe: Maragall no va sentir mai la necessitat d’unir tots els escrits sota el sostre d’una sola obra. Goethe va connectar al final de la vida els esbossos de l’Urfaust del 1775 amb els altres pensaments sobre aquest tema i ens va llegar un Gesamtkunstwerk. Tot el que hagi escrit mai sobre Faust, ja pot ser comptabilitzat en una sola obra total. Maragall és fill d’un altre temps i no té ni la capacitat ni la necessitat de fer aquesta operació: la seva és definitivament una visió fragmentària.

Com dirà Gabriel Ferrater en el seu poema «Com Faust», si el diable amb l’oferta de la vida eterna ara aparegués davant nostre, avui es trobaria l’ànima «negociable a la menuda».ssss1 Per a l’home modern, l’ànima ja no és un únic bloc indivisible. Un dels passos decisius de la modernitat és precisament la fragmentació del subjecte i la impossibilitat de pensar l’home com un monòlit. Per això, el diable ara hauria de batallar per cada engruna de Faust; no se’l podria endur amb un sol gest.