Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

38 страница из 115

Però si realment es vol fer canviar aquest devessall de morts i de desgràcies, caldria canviar la moral i aprendre a acceptar el cos, el desig. El seu enfocament deixa ben clar que no és culpa de la noia, sinó de l’entorn, que hagi optat per un acte tan desesperat. Cal assumir, doncs, la complicitat de tothom en l’assassinat. L’escena amb més intensitat del drama és la trobada amb la Guida trastocada que espera l’execució; la seva pèrdua de seny és la pèrdua de seny de tot un poble. Una mare capaç de matar! Tot just Goethe és un autor prou gran, prou hàbil, per mostrar l’abast de la tragèdia i per esquivar els paranys d’una moral petitburgesa. Per a la Margarida, el dia no tornarà a néixer mai més. Mor quan el dia tot just despunta. La nit en la qual estava esperant l’execució és una nit dominada per l’obscurantisme.

És interessant en aquest context recordar el quadre amb el qual Paul Delaroche va irrompre en el Saló de París del 1833, Decapitació de Lady Jane Grey. Aquesta reina, encara gairebé una nena, va regnar només nou dies el 1554 i va ser apartada amb un seguit de conxorxes per sempre més del poder. Però tres-cents anys després de l’esdeveniment, Delaroche provoca el públic francès perquè el motiu del seu llenç no només recorda penosament el final definitiu dels Borbons a França en aquells anys, sinó que també desperta la remor del terror de la Revolució i sobretot la mort de Maria Antonieta –sense necessitat d’esmentar-la explícitament.