Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

41 страница из 115

La cadena de brutalitats es perllonga i el contagi va saltant d’un protagonista a l’altre: el nen mort per la Guida, la Guida que ha enverinat la mare, el Faust que ha matat en un duel el germà de la noia, i finalment aquest mateix Faust que amaga tota la responsabilitat per aquesta cadena de causes i efectes amb l’excusa que la seva mà ha estat conduïda pel diable en persona.

L’aparició de Mefistòfil és completament irrellevant per al desenvolupament de la tragèdia de la Margarideta. Quin dubte hi ha que l’estudiós benestant hauria pogut posar tot sol aquell grapat de joies a la cambra de la jove per acabar de segellar el pacte amorós? Però si les coses haguessin anat d’aquesta manera, Faust hauria hagut d’assumir tots els fets que ell ha provocat amb l’entreteniment del seu flirteig. Amagat rere la figura del diable, en canvi, no li cal assumir cap responsabilitat. Amb aquest drama, Goethe inventa un mecanisme retòric que permet de conservar la innocència de l’heroi malgrat tots els crims evidents, documentats, explicats i enregistrats. El diable permet que el protagonista esquivi el pes de les seves pròpies decisions.