Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

43 страница из 115

La Guida ha de ser sacrificada perquè només així Faust serà lliure per poder fer allò que realment vol fer: prestar un servei a la societat. La Guida és seduïda gràcies al poder econòmic de les joies i la poció màgica d’una bruixa que pot representar un precedent dels mètodes científics. En aquest món programàtic, la voluntat individual no compta per a res. La jove se sent transportada cap a la catàstrofe, sense poder influir en els esdeveniments. El seu caràcter feble, impotent, anuncia l’anonimat de les societats modernes. Aquesta tendra donzella no pot decidir ni què vol ella mateixa:

Ai, Déu meu! Déu meu, quin home!

Me té tota avergonyida.

A tot li haig de dir que sí [OC, 288].

Amb aquesta incapacitat de pensar amb el seu cap, la Guida agafa l’ampolleta que conté el somnífer per a la mare i després s’ha de retreure el matricidi perquè s’ha fiat cegament del seu company: «Mentres ella dormia, nosaltres ens divertíem. Allò sí que era un bon temps!». I quan Faust la visita a la presó, relata la mort del seu mateix fill dient: «Me l’han pres per dar-me turment, i després diuen que jo l’he mort» (OC, 269). Guida no pot assumir els seus propis actes perquè li sembla que des del principi no participa en el seu destí.