Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

44 страница из 115

Acostumats a resseguir només els fils del pensament del protagonista, ens oblidem que cal llegir també la gran desgràcia de la Guida. La seva impotència ja anuncia l’angoixa de les persones perdudes en els laberints de la societat actual. La Guida és la imatge d’una persona alienada que no pot controlar la vida pròpia. Es mou com abduïda enmig d’un món que no li pertany, però al moment de morir, avisa: «La ganiveta que em cau a sobre talla el coll de tothom» (OC, 298).

La remor de l’oceà

Aquests dies, una operadora de telèfons mòbils s’anuncia a la televisió amb un jove estirat al sofà que balbuceja paraules inconnexes a l’auricular: qui ho pot pagar, això? La tarifa de la companyia promet cobrir fins i tot la despesa supèrflua d’un discurs completament desarticulat. I mentrestant, a la Internet, un vídeo d’uns bessons d’un any i mig, publicat per la seva mare, atreu milions de curiosos. Dos nens en bolquers parlen sense parlar, imitant el to de veu i els gestos d’una discussió. Ens delecta el mer soroll de la comunicació, la prova de la connectivitat. Sentim la necessitat d’assegurar-nos una vegada i una altra que el canal s’hagi establert bé. Ens extasiem davant la mera possibilitat de comunicació. Com si fos més important la possibilitat d’establir el contacte que qualsevol contingut que poguéssim transmetre.