Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

46 страница из 115

El polèmic poema «Sobre la catarsi», de Gabriel Ferrater,ssss1 no s’adreça només a Joan Maragall, sinó que, qüestionant la «cançó dels fets impurs del comte», el poeta hi planteja una pregunta molt més àmplia. Podríem dir que Ferrater qüestiona aquí totes les estratègies de l’oblit i també les elaborades excuses d’esquivar les responsabilitats. El ritme vertiginós del tren ràpid del seu «S-Bahn», en el mateix poemari, recorda el passat d’Alemanya d’homes «bruns al seu banc de fusta bruna, / quan fa trenta anys dels anys més bruns».ssss1 Ferrater, un poeta de la postguerra, no pot eludir la pregunta punyent sobre els dotze anys del règim nazi. Avui es fa impossible oblidar aquella força de les idees que han fet que tants homes i dones vestissin la camisa bruna. I que estiguessin disposats a fer tot el que implicava portar aquell uniforme.

La temporada 1941-1942, hi va haver a Alemanya 1.042 representacions teatrals d’alguna obra de Goethe, entre les quals sobresurten les 310 posades en escena de Faust.ssss1 Tres-centes representacions de Faust en un sol any… És cert que Goethe no va ser pas el poeta preferit del règim i que va ser necessari adoctrinar els lectors perquè hi veiessin només els continguts «adequats» per fomentar l’esperit alemany. Albert Speer ha passat a la història com un tecnòcrata apolític i va ser absolt a Nuremberg tot i haver dissenyat l’engranatge dels treballs forçats d’acord amb la declaració «Für einen großen Bau hätte ich wie Faust meine Seele verkauft».ssss1 És a dir: Faust es va vendre l’ànima per una empresa més gran que la vida humana. I no podem parlar de Faust sense sospesar els continguts més delicats d’aquesta obra, que podríem resumir precisament amb la descripció d’Albert Speer. Intentem, si més no, esbossar l’horitzó d’aquesta terrible màxima.