Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

47 страница из 115

El raonament mercantil considera que una inversió és justificada només si es pot preveure per endavant un guany prou sòlid. A la segona part de Faust, per sotmetre’s la natura i convertir-la en una empresa rendible, tot és vàlid: provocar la misèria, explotar la gent, fins i tot matar-la. Perquè després d’un patiment inicial naixerà una economia dinàmica que donarà vida a una comunitat més pròspera. L’individu no compta; compta només el conjunt del poble. I aquesta emancipació de la natura és possible amb l’ajut d’artefactes. «Si puc pagar-me sis cavalls / les seves forces no són meves?» (1824-5), es pregunta Faust.

D’acord amb aquesta celebració de l’enginy i la força, Faust tradueix el logos de Joan Evangelista amb la frase «Al principi va ser l’acció» (1234). Goethe vol un heroi actiu, però –atenció!–, tanmateix, no el crea. Si revisem els actes palpables de Faust, descobrirem un enorme contrast amb l’èpica grega. L’heroi de Goethe passa pels espais sense intervenir-hi, de manera que ell sempre queda al marge de tots els esdeveniments. Allò que crea Faust és un espectacle gegantí. El protagonista disposa dels altres personatges com de marionetes que es mouen d’acord amb la seva voluntat. I per altra banda, aquest text dramàtic és extremadament difícil de representar perquè en algunes escenes hi surten tants personatges simultàniament que ni tan sols cabrien en un escenari. És un text que ja amb les seves característiques tècniques s’inscriu en un espai conceptual i no real. Goethe parla d’allò que ens podem imaginar i no pas d’allò que es pot realitzar. L’acció del seu protagonista no és transformadora de la realitat, sinó que condueix cap a l’espai de la imaginació, dels somnis, de la màgia. No ha d’atènyer per a res les conseqüències de les accions. Per això, la característica més important de l’actitud fàustica és la passivitat.ssss1