Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

48 страница из 115

Ara bé, precisament pel fet que observa els esdeveniments des de fora, Faust pot esquivar sempre els danys collaterals dels seus actes i foragitar tots els seus sentiments de culpabilitat. Mefistòfil és l’escut impenetrable que protegeix Faust. La violència que provoca l’heroi no té origen dins seu, sinó sempre en una diabòlica seducció. L’home no n’és responsable mai, tot és culpa del diable.

I aquest aliatge indestriable entre la veritat i la mentida és l’eina retòrica fonamental que va permetre les conquestes colonials durant segles. Hem de ser conscients que per a la consolidació del poder no és important tenir una gran força militar, sinó que la victòria final l’assegura una cultura capaç d’amagar la seva pròpia brutalitat rere els monuments i el culte a la bellesa. Només els conqueridors que van ser capaços de celebrar simultàniament la força dels seus exèrcits i de negar al mateix temps les conseqüències devastadores de la imposició del seu ordre podien conservar els seus dominis durant períodes perllongats de temps. La retòrica de la innocència era –és– una arma imprescindible. I precisament Faust és, com bé constata Franco Moretti, una peça mestra de la imaginació colonial.