Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

40 страница из 115

La nit de Walpurgis, Goethe arrossega el seu protagonista muntanya amunt a la trobada de bruixes i dimonis. Ens trobem amb pàgines i pàgines de fets insòlits i de debats impertinents –fins que Faust de sobte s’estremeix. Al bell mig de la disbauxa, el nostre protagonista té la visió d’una Guida extremadament pàl·lida que en aquells mateixos instants, en un altre indret, espera l’execució de la pena de mort. Ell l’ha seduïda per pur divertiment i ella, en la seva desesperació, ha acabat matant el fill. I ara, amb la primera llum del dia, s’acomplirà la sentència.

El collaret vermell que en aquesta visió adorna el coll de la noia recorda a Faust la gesta de Perseu, que va tallar el cap de la Medusa. Aquests són els versos més corprenedors de tot el drama: Goethe és plenament conscient que sacrifica a favor del seu heroi èpic una víctima innocent. I com que l’autor és incapaç de mirar l’horror a la cara, evoca un mitjancer –Perseu– perquè l’ajudi a construir un escut per protegir-se davant d’una veritat tan lletja com el cap ple de serps. L’escriptura en aquest punt esdevé un mirall que atrapa la veritat i reflecteix només una versió atenuada dels fets.