Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

33 страница из 115

Aquest estranyament va ser sens dubte un dels grans encerts del mateix Goethe. L’autor alemany tenia a disposició una matèria primera desgastada en innombrables representacions dels teatres de marionetes de carrer, una llegenda que s’havia transmès a través de llibres populars i que circulava de boca a orella des del segle XVI. El seu geni poètic va identificar que el flanc feble d’aquesta herència popular era que el personatge principal s’havia fet massa llunyà. El misteriós Faust ja no podia causar impacte, tret de si es transformava en un home del carrer. Sense gaires miraments, Goethe va substituir la bellesa clàssica d’una Helena grega, que alimentava els somnis en les representacions populars de la llegenda,ssss1 per una Gretchen pròxima –i abastable sense els poders sobrenaturals de cap dimoni. El gran atractiu del primer Faust és la seva duplicitat estructural: al nucli hi tenim el daltabaix d’una noia ordinària que convida a la identificació més immediata dels espectadors. Al principi del segle XIX, la Guida és una de nosaltres, comparable amb les heroïnes dels actuals serials televisius. Però el seu drama íntim i quotidià és posat davant un rerefons teixit amb els mites acceptats més irreflexivament i alhora amb les especulacions més atrevides.