Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

28 страница из 115

ssss1. Srečko Kosovel, La barca d’or, Sant Boi de Llobregat, Edicions del Mall, 1985, p. 83. La traducció d’aquest poema és de Miquel Desclot.

ssss1. Joan Gili, Catalan Grammar, Oxford, The Dolphin Book, 1974, p. 144.

ssss1. Jorge Luis Borges, «La busca de Averroes», en Obras completas, I, Barcelona, Emecé, 1989, p. 586.

ssss1. Jean Améry, Jenseits von Schuld und Sühne, Viena, Klett-Cotta, 2004, p. 78.

ssss1. «La vida i la literatura», Diàlegs sense fronteres, Barcelona, Arts Santa Mònica i La Central, 2011, pp. 8-13.

ssss1. Jean Améry, Jenseits von Schuld und Sühne, p. 78.

ssss1. «Abandonar la cursa», Desacord [Terrassa], 3 (2006), pp. 33-35.

ssss1. «Kafka i la literatura menor», L’Avenç, 320 (gener de 2007), pp. 4-6.

ssss1. John Berger, About Looking, Londres, WRPC, 1980.

1

L’escut brillant de l’èpica

Tots ells han enfonsat el punyal, carregat amb la impotència furiosa de mil crims no comesos, en llur pròpia carn.

JOSEP PALAU I FABRE, 1953

¿Lemuel Gulliver és un gegant entre homenets minúsculs o bé un ratolí atrapat en un món de dimensions colossals?ssss1 Catalunya –no pas gaire diferent d’altres identitats– viatja a través del temps, i igual com Gulliver veu el seu cos segons les proporcions de la costa on amara: fràgil al costat dels grans com Espanya, que vol i a vegades fins i tot pot transformar el G7 en un G8, però com una gegantota espavilada i forta en comparació dels pobles europeus minúsculs, als quals mira sempre una mica per damunt l’espatlla.