Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

27 страница из 115

Després d’haver infringit les lleis més fondes de la humanitat, el vell Humbert decideix al final desobeir també les regles del trànsit, i passa el semàfor vermell amb el mateix gust que quan de petit es prenia una copa de vi d’amagat dels pares. Sap que el condemnaran pels seus crims en un procés que admet com a perfectament just. Però encara que aconsegueixi salvar el coll i sortir de la presó, no podrà evitar que Lolita, mentrestant, visqui la seva pròpia vida. Només el refugi de l’art podrà proporcionar a aquesta parella impossible una mena d’espai per perdurar.

ssss1. Indico sempre amb una nota a peu de pàgina la procedència dels meus textos publicats prèviament. Els articles i assaigs han estat modificats substancialment per a aquesta edició. – «La literatura com un paisatge», Diàlegs sense fronteres: Noves cartografies literàries, Barcelona, KRTU, 2006, pp. 109-115.

ssss1. «Olvídalo, si puedes», Metropolis, 77 (hivern de 2010), pp. 8-9.

ssss1. «I Can’t Get Used to It», Catalan Writing, 8 (juny de 2010), p. 1.