Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

28 страница из 100

e) El valencià alacantí és l’àrea marginal meridional dels parlars valencians, on s’hi conserven trets que corresponen a l’antiga varietat perduda de l’oriolà. S’hi mantenen trets poc habituals en la resta del territori, especialment arcaismes, però també castellanismes i formes potser d’origen remotament catalanooriental.

A banda d’aquestes grans àrees o subvarietats dialectals, cal no oblidar els parlars fronterers, ben rics i variats pel fet de ser zona marginal exposada a les influències externes i alhora conservadora i refractària als canvis propagats des de les àrees difusores. S’encabeixen en aquesta categoria parlars com ara els de Vistabella, Suera, Tales, Torís, la Canyada, el Carxe, Crevillent o Guardamar. Tampoc no es poden menystenir un seguit de parlars peculiars, fruit de repoblacions posteriors diverses, com ara el de Tàrbena (i d’altres en menor mesura), repoblada per mallorquins al segle XVII o l’Illa Plana d’Alacant, els habitants de la qual són descendents de genovesos de finals del segle XVIII.