Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

29 страница из 100

A més a més, la diversitat que ofereix una orografia variada (planes, valls abruptes, muntanya, costa) i els factors repoblacionals, que varien de poble en poble, acaben de perfilar els parlars valencians. Tot plegat justifica la riquesa i interés dels nostres parlars i ens permet observar que al Baix Vinalopó, per exemple, es mantenen mots com ara tempir i xollar, coincidents amb el gironí o amb altres parlars catalans molt allunyats geogràficament; que l’occitanisme orendella reaparega en valencià meridional; o que a l’Alcalatén es diga un nus coincidint amb la subcomarca de Biar.

Dissortadament, les tres grans ciutats valencianes –Alacant, València i Castelló de la Plana– han experimentat un procés de substitució lingüística trist i injust. Però el valencià ha estat i és encara la llengua pròpia de les tres ciutats. Han exercit com a centres aglutinadors de població nouvinguda, valenciana o no, i això ha colgat les peculiaritats del català que les ha caracteritzades. Creiem que es mereixen, a pesar de tot, que els dediquem un petit homenatge. La taula següent resumeix els trets més rellevants que caracteritzen el seu valencià: