Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

76 страница из 115

La por de dir la veritat, la por de reconèixer que com a poble hem matat, violat, fet insuportables les condicions de vida per als més desafavorits… Com transformar aquest dolor i aquesta consciència en un poema? És clar que ens podem proposar de llegir en els cants només les gestes, la força impassible, la voluntat de ferro que amb la crueltat assegura la supervivència. La veu del poble pot servir per aplanar el passat i construir una unitat falsa i artificial entre l’Edat d’Or i el present. Llavors arribarem com a comunitat a la nostra eternitat, en la qual el temps no passa. Tot és nostre, tots som herois. La memòria heroica és un intent d’abolir l’excessiva complexitat de les societats modernes i recobrar la unitat perduda d’un passat immemorial.

Però fins i tot en el cas que volguéssim esborrar-ho tot, els fets sempre retornen, com explica «El fill tossut», un dels contes més breus de la recopilació dels germans Grimm. El conte gira al voltant de la mà d’un infant que sobresurt de la tomba i que no és possible fer desaparèixer. Per molt que la intentin colgar sota terra, la mà torna a aparèixer, tota lletja i ennegrida, fins que la mare pega a la maneta amb un fuet. Llavors sí, l’infant podrà descansar i el seu cos menudet es desfarà convertit en pols.