Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

63 страница из 115

La figura més arquetípica de l’estranger inquietant és sens dubte el vampir balcànic. I el vampir és alhora la millor al·legoria que hagi creat la societat occidental per poder explicar-se a si mateixa l’inevitable retorn d’allò que s’ha reprimit. El comte d’ullals esmolats representa els costums bàrbars que es conserven en els límits de la civilització. Aquest foraster, que és prou semblant a nosaltres per infiltrar-se en la societat, fa molta, molta por. En la figura d’un estranger excessivament pròxim s’hi amaga el perill jueu que Richard Wagner va crear amb el seu assaig, aparentment tan innocent, sobre la judaïtzació de la música alemanya l’any 1850. Aquest text va ser el tret de sortida definitiu per al discurs paranoic segons el qual vindrien uns éssers aparentment semblants a nosaltres i ens prendrien allò que és nostre, contaminarien els nostres joves, destruirien els llaços de la comunitat d’una manera nocturna i invisible, des de dins. I llavors ja no hi hauria res a fer. Aturem-los ara i amb tots els mitjans, quan encara hi som a temps. La Lucy de Bram Stoker, que ha de ser salvada, és només una maldestra materialització d’uns paradigmes de pensament de la «barbaritat» inherent a la cultura europea que aquesta mateixa cultura s’obstina a no reconèixer mai.