Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

65 страница из 115

Amb tot això, quin és el paper de la noia pura i jove que apareix al final del poema? Estarem d’acord amb el poema «Sobre la catarsi», de Gabriel Ferrater, que si aquesta veu innocent simplement ha de disfressar els vells errors amb un cant de sirena, llavors no ha valgut la pena ser un bon pare ni un bon ciutadà. La constatació final podria ser amarga com el vi macerat amb donzell. Als joves, tot això no els importa. Accepten el que han rebut irreflexivament, i cantarien qualsevol cosa que hagin sentit cantar, repetint els mateixos passos en fals…

De fet, estem envoltats de les veus vives de noves generacions que no en volen saber res, de l’existència vampiresca d’un vell comte, es tracti d’un tal Arnau dels Pirineus o bé de l’arquetípic Dràcula de Transsilvània. Però tanmateix és prou curiós que els joves acceptin precisament aquestes velles llegendes transformades en les novel·les i serials on la sang ja no és –o així ho voldríem– aquella substància especial del controvertit vers de Faust. La literatura i el cinema per als adolescents segurament tracten només un tabú gens sorprenent: el sexe. L’època actual ha vulgaritzat la iniciació sexual fins a tal punt que ha tornat a sorgir la necessitat de crear-li una aurèola de misteri. Heus aquí la raó principal dels udols a la lluna plena en la saga Twilight, de Stephenie Meyer. Mai, de fet, la nit de noces no es podia viure dins de les rutines quotidianes. La humanitat sempre ha sentit la necessitat de crear espais reservats i rituals on puguin tenir lloc les coses que no han d’intervenir en el transcurs habitual de la vida. Els hotels, els manicomis o els hospitals no comparteixen el mateix ritme d’una llar o una oficina. Els vampirs de Mayer no són més que una petita escapatòria imaginària per a uns joves que ja no guarden gaires misteris sobre el pas a l’edat adulta.